Desallotjat el Casal les Vies a Palma
Fa anys, en un programa de televisió que es deia Veredicto , al qual acudien persones o col·lectius que renunciaven a recórrer a la justícia ordinària i acatar la sentència que dictava el jutge del programa (un jutge autèntic però retirat) en el que era un simulacre de judici autèntic però sense advocats ni tecnicismes: cada part exposava la seva versió dels fets i el jutge sentenciava en conseqüència. Va ser en aquest programa televisiu on per primera vegada em vaig assabentar de que existia una figura jurídica anomenada Ús Antisocial del Dret.
En un cas en el que una comunitat de veïns actuava contra una noia que insistia en fer top-less en la piscina comunitària, el jutge reconegué que, tot i que la llei emparava aquesta al·lota, l'exercici d'aquest dret constituïa l'esmentat ús antisocial i per tant quedava obligada a tapar-se les mames...i el senyor jutge es quedà tan ample!...
No és cap novetat que en aquest Estat Espanyol que ens ha tocat patir els jutges tendeixen a interpretar la llei de la manera més conservadora que poden. Així, un edifici com aquest on s'ubicava el Casal Okupat Les Vies va poder estar buid- buid de vida humana, car la flora i la fauna més repugnants ja sabem que apareixen ben aviat a qualsevol índret deshabitat- més de vuit anys sense que ningú acusés de fer cap ús antisocial del dret als seus propietaris.
Un grup de joves compromesos van convertir, com ja és habitual, aquest antro en un lloc de profit per la societat: un local social on els joves i veïns trobessin alternatives al botellot i gaudissin de possibilitats reals de practicar un oci constructiu, cultural, compromés...en definitiva, l'edifici assolí un ús social. A més, es clar, d'oferir un lloc on viure a aquells que no poden trobar-ne cap tot i el que ja sabem que diu la tan esmentada Constitució -quan convé als de sempre- sobre la vivenda: que tots tenim dret a un habitatge digne. Com també sol ser habitual, els veïns estaven, la majoria d'ells, ben contents amb el Casal.
El senyor jutge de torn ha fet el que fa sempre -amb honroses excepcions- aquest col·lectiu: ha protegit els drets -antisocials?-dels propietaris. La barriada i tota la ciutat s'han quedat sense un centre dinàmic i útil que a més no xupa cap subvenció; els joves tornen estar sense un lloc on anar. I l'edifici ha estat tapiat, els bens mobles del seu interior han estat confiscats -l'eufemisme legal per dir que els ho han pres tot-, un grapat de persones s'han quedat sense vivenda i les cucaratxes i rates ja tenen un lloc on reproduïr-se tranquiles.
El senyor jutge potser ha estudiat molt la llei i segurament dorm tranquil pensant que és un benefactor de la societat. En la meva modesta opinió el senyor jutge i el propietari de l'edifici han fet un ús antisocial del dret.
En un cas en el que una comunitat de veïns actuava contra una noia que insistia en fer top-less en la piscina comunitària, el jutge reconegué que, tot i que la llei emparava aquesta al·lota, l'exercici d'aquest dret constituïa l'esmentat ús antisocial i per tant quedava obligada a tapar-se les mames...i el senyor jutge es quedà tan ample!...
No és cap novetat que en aquest Estat Espanyol que ens ha tocat patir els jutges tendeixen a interpretar la llei de la manera més conservadora que poden. Així, un edifici com aquest on s'ubicava el Casal Okupat Les Vies va poder estar buid- buid de vida humana, car la flora i la fauna més repugnants ja sabem que apareixen ben aviat a qualsevol índret deshabitat- més de vuit anys sense que ningú acusés de fer cap ús antisocial del dret als seus propietaris.
Un grup de joves compromesos van convertir, com ja és habitual, aquest antro en un lloc de profit per la societat: un local social on els joves i veïns trobessin alternatives al botellot i gaudissin de possibilitats reals de practicar un oci constructiu, cultural, compromés...en definitiva, l'edifici assolí un ús social. A més, es clar, d'oferir un lloc on viure a aquells que no poden trobar-ne cap tot i el que ja sabem que diu la tan esmentada Constitució -quan convé als de sempre- sobre la vivenda: que tots tenim dret a un habitatge digne. Com també sol ser habitual, els veïns estaven, la majoria d'ells, ben contents amb el Casal.
El senyor jutge de torn ha fet el que fa sempre -amb honroses excepcions- aquest col·lectiu: ha protegit els drets -antisocials?-dels propietaris. La barriada i tota la ciutat s'han quedat sense un centre dinàmic i útil que a més no xupa cap subvenció; els joves tornen estar sense un lloc on anar. I l'edifici ha estat tapiat, els bens mobles del seu interior han estat confiscats -l'eufemisme legal per dir que els ho han pres tot-, un grapat de persones s'han quedat sense vivenda i les cucaratxes i rates ja tenen un lloc on reproduïr-se tranquiles.
El senyor jutge potser ha estudiat molt la llei i segurament dorm tranquil pensant que és un benefactor de la societat. En la meva modesta opinió el senyor jutge i el propietari de l'edifici han fet un ús antisocial del dret.
posted by Ratapinyada at 10:22 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home