Ho diven a la ràdio, ho mostren a la tele i ho comenten al diaris. Els dibuixants de còmics poden canviar el món, provocar xocs de civilitzacions, causar devastadores guerres religioses i cohesionar Occident en defensa de la llibertat d'expressió...
No és res nou que el paper de barba es un camp de batalla on els míssils/retoladors vessen tinta xinesa amb l'arsenal de la imaginació i l'estratègia d'omplir d'irreverència, enginy i intel·ligència un bon caramull de vinyetes...
Ho sabia en Franco, això, i no sense motiu va fer treure les quatre barres de l'escut del Capitán Trueno i convertí el seu amor per la vikinga Sigrid en una mostra del
poderío del
macho hispánico mentre subvencionava la creuada del Guerrero del antifaz. Els malèfics dibuixants però s'empenyaven en mostrar la crua realitat d'un Carpanta que passava la fam de postguerra, i fins i tot col·laboraren en socavar el règim desde les pàgines de La Codorniz, féren la Transició amb El Papus i El Jueves i canviaren la ment de vàries generacions desde Tótem i El Víbora.
No en và el Gran Mestre Will Eisner, creador de The Spirit i que ens deixà fa ben poc, arribà a ser una figura clau dels serveis de premsa de l'Exèrcit Usa i acabà els seus dies publicant còmics compromesos. La seva última obra, La Conspiració, és l'obra definitiva per desemmascarar un assumpte tan antic com els famosos
Protocols de Sió...Occident s'omple la boca de llibertat d'expressió mentre Hitler:SS, una obra mestra de l'humor negre però compromés, dibuixat per un jueu de família assassinada als
Lager i que ridiculitzant-los, en fa una denúncia àcida i pedagògica (no es pot ser nazi després de llegir-lo!) segueix prohibit a molts païssos d'Europa i amb les seves planxes segrestades pels mateixos tribunals que permeten a la Cope i El Mundo insultar la inteligència (dels que en tenen) cada dia...
Potser si l'Islam te un defecte és la falta d'humor; ni a les
fatuas terribles ni a les romàntiques
Mil i una nits, ni al misticisme sufí i ni tan sols a l'Alcorà no hi trobem l'humor d'un Job que confia en el seu Senyor fins i tot després de que li hagi assassinat a la família, matat al ramat i assolat les terres o d'un Moisés que no pot veure la Terra Promesa per la que durant quaranta anys ha vagat pel desert; tampoc no hi ha acudits divertits com el del Pare que deixa que matin al seu Fill-de-Verge per salvar a tota la humanitat...
És per això que si hi ha un
mal rollo amb els païssos musulmans no serà ni per Palestina, ni per Irak, ni per mantenir monarquies absolutes, ni pel petroli...Serà per les caricatures de Mahoma, i els dibuixants de còmics en seràn els culpables.
